No s’ho podia creure, era el segon dia del curs i estava coneixent “eines per facilitar” el canvi , el canvi dins de les persones.
No podia creure que tants anys treballant per la “primera empresa del planeta” “el gegant blau.la empresa de les tres lletres , la IBM. Tants anys assistint a seminaris i congressos al llarg de la península Ibèrica , Europa i, recentment, Paraguay
Tants anys treballant frec a frec amb les direccions generals i els primers espases de sectors punters i disposats a innovar , com la logística, el mon dels laboratoris, importadors i exportadors, empreses de primer ordre i profesionals amb coratge i superrelacionats internacionalment.
Tants anys “canviant el terreny de joc” i “la manera de jugar” a direccions generals, direccions de departaments i empleats i empleades en qualsevol area de les empreses en “les que va entrar” amb els seus discursos , la seva filosofia i la seva capacitat de engrescar coneixia nous sistemes de “recollir i tractar la informació” , creia en ells i tenía plena confiança, plena confiança en la seva capacitat de “implementació”
Res de paral·lels el canvi en les formes de fer “disposant de pantalles que podem conectar a través de un cable de 1.200 m , la possibilitat d'aprofitar la informació” introduida una sola vegada i , quan t mes a prop del moment que es genera dona unes altres perspectives del negoci i la forma de dur ho a terme i de conduir ho.
Ningú li havia parlat ni comentat ni parlar de la d’aquell coneixement” , d’aquells programes que s’havien pres 25 milios de persones al llarg dels darrers 15 anys en 25 països del mon
No havia sentit parlar sobre aquells cursos ni sobre aquella organització TPI, que portava un munt d’anys compartint per tot el mon com funciona el cervell dels humans i com ensenyar el seu funcionament per superar, de forma natural , aquelles barreres mentals que ens construïm les persones dins “del nostre cervell” els frens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada